Cinclus cinclus

Un ocell que tenia moltes ganes de veure perquè és exòtic a les meves contrades, és la mèrlera o merla d'aigua Cinclus cinclus. A la Riera, tot i que és d'allò més semblant a un curs d'aigua continu a Mallorca i enguany va dur aigua fins a començament de juliol, òbviament no n'hi ha. De fet, com que no hi ha peixos no s'hi veu cap agró, encara que durant un parell de setmanes hi va haver un esplugabous solitari vora la depuradora.
Vàrem anar a fer una volta per Cornualla i a la zona de Tarr Steps, un pont de pedra prehistòric sobre el riu Barle al parc d'Exmoor, Somerset, en vàrem veure un! ja havíem perdut esperança de trobar-ne i era el tercer lloc que anàvem on se suposa que n'hi havia i ... res de res. Era força tard i ja havíem fet mitja volta per tornar enrere quan ens passa una ombra per davant i n'era un! Es va passar molta estona sobre una pedra arreglant-se el plomatge i fent contorsions, s'ajupia i estirava aixecant la coa com si fos un rupit . Després es va dedicar a voltar per la vorera del riu picant i capbussant-se. Va ser un gran moment!

no tot són gorrions

Un dia em varen demanar quan m'havien començat a agradar els ocells i no vaig saber què respondre. La veritat és que, durant molts anys, per a mi només existien gorrions i coloms i no m'hi fixava gaire. Mon pare tenia coloms i a mi no m'atreien gens, em semblaven poc interessants. Però poc a poc em varen començar a agradar els ocells. Pensant-hi bé, record que un dia vaig sortir a passejar a la vora del riu Mersey, durant una època que vivíem per allà, i a la vora del riu hi havia un munt d'ocells blancs grossos. Vaig quedar enlluernada i vaig tornar tota entusiasmada a casa. No record ben bé que deviem ser, supòs que agrons blancs, perquè en aquella època no mirava documentals d'animals i a dir veritat no sabia ni què era un agró. D'això ja en deu fer quatre anys bons i he après moltes coses. Considerant que diuen que a partir dels trenta les facultats intel·lectuals comencen a minvar, me n'he desfet prou bé! Ara m'encanten i no puc entendre com abans podia no 'veure'ls' si són per tot arreu! La de coses que m'he perdut durant molts anys. És veritat que només veus allò que cerques i ara cerc - no tot el que deuria, em costa un munt dematinar!- i trob, trob moltes coses fantàstiques. La feina amb què et guanyes les garroves pot ser horrorosa i els fets diaris poc satisfactoris, però els ocells no deceben, sempre són allà i quan els veus aprecies que hi ha moltes coses que paguen la pena!