falzies

Paga la pena fer net els vidres per veure encalçar-se les falzies! Però com sempre, el poeta li confereix sentiments humans i negatius:
En el poema de Montserrat, de Sagarra,  podem llegir:
<Et sents lligada per la ingènua por
tan pròpia del xisclet de la falzia
com de les ales del falcó>  (Ai, Violant de Bar...)

Gaig i agrons

El mes passat vàrem anar uns quants dies a Amsterdam. No és que esperàssim veure molts d'ocells en una ciutat tan gran, però per si de cas ho intentàrem. L'estiu no és un bon moment per anar a veure ocells perquè tot és ple de turistes. Però així i tot, hi vérem alguna cosa. Ens va sorprendre molt trobar una colònia d'agrons d'hivern (Ardea cinerea) en ple centre devora els canals. Es posaven damunt les barques que s'utilitzen com a cases com si fossin gorrions.

Hi havia un home que donava de menjar als coloms i ells s'hi apuntaven i es barallaven pels trossos de pa. Era tot un espectacle que aturava els turistes, que feien fotos. Aquell home passava molta pena que els cotxes no els atropellassin, perquè amb l'emoció del menjar no prestaven atenció i no es llevaven d'enmig quan passaven cotxes.

Era força curiós anar veient animals en ple estiu i dir mira, una gavina d'hivern (Larus ridibundius)! un agró d'hivern! etc. Tens una sensació de desubicació força desassossegadora.

En un parc al centre de la ciutat vam veure un gaig  (Garrulus glandarius). És un moment meravellós quan ets conscient que veus una cosa per primer cop! nosaltres allà tot emocionats i la gentada que hi havia al parc passava de tot.

Devien pensar el mateix que feim nosaltres quan veim un estranger emocionat amb un busqueret, els warblers que tant els agraden a l'entrada del camí de cala Bóquer! És un animal preciós i semblava com si ell ho sabés, es va deixar fotografiar per en Xavi a plaer.

Hortolà de canyet

Dissabte vàrem anar al Parc Nacional de s'Albufera perquè s'hi feia una activitat de seguiment per radiotransmissor de l'hortolà de canyet (Emberiza schoeniclus ssp. witherby). Després de les divertides explicacions de José Luís Martínez anàrem a l'estació d'anellament on hi havia en Manolo Suàrez i poguérem veure diverses buscarles de canyar Acrocephalus scirpaceus que havien agafat amb les xarxes i estaven anellant i examinant. De prop semblen molt petites! Però l'estrella del dia, sens dubte, va ser un hortolà de canyet famella al qual varen anellar i posar un transmissor entre les fotos dels fotògrafs presents.
L'hortolà de canyet es troba en una situació crítica perquè ha desaparegut, per factors que no es coneixen, el noranta per cent de la població. La majoria de joves no arriba a l'edat adulta. El seguiment per radiotransmissor pot ajudar a descobrir-ne el perquè, tot i que el transmissor només té una vida de vint dies i l'ocell se'l pot llevar fàcilment. Ens mostraren que s'ha d'anar molt alerta a no tapar-li la glàndula que segrega l'oli amb què s'arreglen les plomes, perquè no podrien viure.
Com sempre, tant en Manolo com en José Luís van ser molt simpàtics. Qualsevol pregunta que els facis, per molt elemental que sigui, te la responen amb molt d'interès. Després férem una passejada amb en José Luís per anar fins on s'havia -bé, havien- calat foc al camí dels Polls, però era massa enfora i feia massa sol i ho deixàrem quan arribàrem on hi havia els primers arbres. Al llarg del camí vaig poder veure els meus primers torets Ardeola ralloides, n'hi havia com a vint! M'ho vaig passar molt bé i la companyia va ser molt agradable.
Hi havia un home britànic que demanava el nom dels ocells. La boscarla de canyar és el reed warbler. Warble, nom que s'aplica als busquerets, és refilar, i reed jonc. Em va cridar l'atenció que el toret o martinet ros es digués squacco heron. Deu venir de la paraula squawk? squawk és grallar un corb. En francès es diu crabier (agró) chevelu, que fa referència al fet que té cabell. Cadascú es fixa en una cosa diferent...

Cinclus cinclus

Un ocell que tenia moltes ganes de veure perquè és exòtic a les meves contrades, és la mèrlera o merla d'aigua Cinclus cinclus. A la Riera, tot i que és d'allò més semblant a un curs d'aigua continu a Mallorca i enguany va dur aigua fins a començament de juliol, òbviament no n'hi ha. De fet, com que no hi ha peixos no s'hi veu cap agró, encara que durant un parell de setmanes hi va haver un esplugabous solitari vora la depuradora.
Vàrem anar a fer una volta per Cornualla i a la zona de Tarr Steps, un pont de pedra prehistòric sobre el riu Barle al parc d'Exmoor, Somerset, en vàrem veure un! ja havíem perdut esperança de trobar-ne i era el tercer lloc que anàvem on se suposa que n'hi havia i ... res de res. Era força tard i ja havíem fet mitja volta per tornar enrere quan ens passa una ombra per davant i n'era un! Es va passar molta estona sobre una pedra arreglant-se el plomatge i fent contorsions, s'ajupia i estirava aixecant la coa com si fos un rupit . Després es va dedicar a voltar per la vorera del riu picant i capbussant-se. Va ser un gran moment!

no tot són gorrions

Un dia em varen demanar quan m'havien començat a agradar els ocells i no vaig saber què respondre. La veritat és que, durant molts anys, per a mi només existien gorrions i coloms i no m'hi fixava gaire. Mon pare tenia coloms i a mi no m'atreien gens, em semblaven poc interessants. Però poc a poc em varen començar a agradar els ocells. Pensant-hi bé, record que un dia vaig sortir a passejar a la vora del riu Mersey, durant una època que vivíem per allà, i a la vora del riu hi havia un munt d'ocells blancs grossos. Vaig quedar enlluernada i vaig tornar tota entusiasmada a casa. No record ben bé que deviem ser, supòs que agrons blancs, perquè en aquella època no mirava documentals d'animals i a dir veritat no sabia ni què era un agró. D'això ja en deu fer quatre anys bons i he après moltes coses. Considerant que diuen que a partir dels trenta les facultats intel·lectuals comencen a minvar, me n'he desfet prou bé! Ara m'encanten i no puc entendre com abans podia no 'veure'ls' si són per tot arreu! La de coses que m'he perdut durant molts anys. És veritat que només veus allò que cerques i ara cerc - no tot el que deuria, em costa un munt dematinar!- i trob, trob moltes coses fantàstiques. La feina amb què et guanyes les garroves pot ser horrorosa i els fets diaris poc satisfactoris, però els ocells no deceben, sempre són allà i quan els veus aprecies que hi ha moltes coses que paguen la pena!